Simplement perquè la massa del centre no es fregia bé.

Forbes tira la primera pedra. La revista posa coordenades als set pecats capitals dels Estats Units.

Luxúria. El podi a la recerca de sexe l’ocupa Denver: la ciutat nord-americana amb l’índex més alt de compres d’anticonceptius.

Avarícia. Se situa a San José (Califòrnia). Allà toquen a 1,57 membres dels “400 de Forbes” (els americans més rics) per cada 100.000 habitants.

Enveja. La capital de la gelosia és Memphis per cada 100.000 ciutadans, es produeixen 8.358 delictes contra la propietat.

Gola. Un altre cop Memphis. L’obesitat afecta el 34% de la població. El podi el completen Birmingham (31,3%) i San Antonio (31,1%).

Ira. S’acumula a Detroit. Deixa a l’any 47,3 crims per cada 100.000 residents.

Mandra. Memphis completa el seu triplet de condemna amb el títol de “la ciutat més sedentària dels EUA”. La inactivitat física inclou 41 hores a la setmana davant el televisor.

Orgull. Per modelar la vanitat amb un bisturí s’ha d’anar a Salt Lake City: es pot triar entre 45 cirurgians plàstics.

La polèmica està servida. El disseny intel·ligent, també conegut com a creacionisme, guanya cada cop més terreny als EEUU. Els creacionistes nord-americans han atacat el darwinisme amb el documental “Expelled: no intelligence allowed”, a l’estil Michael Moore, per tal de fer prevaler les seves idees sobre que tota la vida, que ha existit i existeix sobre la terra, segueix només el pla diví.

La pel·lícula-documental està protagonitzada per Ben Stein, que entre altres coses va ser el redactor dels discursos de Ford i Nixon, i defensa el dret d’ensenyar les seves “visions” de la vida a la terra en tots els instituts de nord-amèrica. Aquest corrent “científic” guanya cada cop més adeptes i ja un 16 % del professorat de ciències de EEUU defensa aquest corrent.

La seva linea argumental es basa en que Darwin no tenia accés als descobriments realitzats en els últims temps com la microbiologia o el genoma, quan va publicar L’origen de les espècies. I no paren de repetir-se la pregunta de si és possible continuar defensant de que tots els organismes provenen d’un únic i primogènit organisme, el qual va evolucionar per circumstàncies de l’atzar. Segons aquest corrent de pensament al jardí de l’Eden hi van conviure les espècies actuals i les ja extingides, i que els dinosaures es van extingir ja que no cabien a l’arca de Noè.

Es clar que el Darwinisme tambè ens el podem mirar des d’un altre punt, el dels altres éssers vius, com és el cas de la vinyeta publicada en el Harper’s Weekly al 1871

Mr. Bergh to the Rescue

THE DEFRAUDED GORILLA: “That Man wants to claim my Pedigree. He says he is one of my Descendants.”

MR. BERGH: “Now, Mr. Darwin, how could you insult him so?”

On Mr. Bergh fa referència a Henry Bergh, el qual va fundar the American Society for the Prevention of Cruelty to Animals al 1866.

Que cada lector esculli el seu seu punt de vista, a mi personalment m’agrada molt més el segon.

l’estetoscopi es va inventar per a vèncer la timidesa a la feina. La idea és del metge francès René Théophile Hyacinthe Laennec. “No s’atrevia a aplicar la seva orella sobre el pit nu de les pacients per escoltar el batec dels seus cors”, així, se li va acudir utilitzar un tub de paper enrotllat, amb el qual casualment va descobrir que es reforçava l’acústica dels batecs.

Hi ha llunes blaves. Fins i tot sense ser blava. No és qüestió de matisos, sinó de cicles. S’anomena lluna blava la segona lluna plena en un mateix mes, una coincidència que es produeix aproximadament cada dos anys i mig.

La denominació va néixer d’un error. L’Almanac del Granger (a Maine) va oferir els anys 40 una definició una mica  enrevessada de les llunes blaves. Ni els astrònoms arribaven a entendre-la. Va ser Hugh Pruett, en un article publicat el 1946 a la revista Sky&Telescope, que va apuntar que es podia tractar de la segona lluna plena en un mes. La interpretació era incorrecta, però més fàcil d’entendre, així que va guanyar el vox populi. 

Les altres llunes blaves, les de color blau -que també n’hi ha- s’acoloreixen a base de cendra volcànica i fum d’incendis. De fet, es poden veure llunes blaves, verdes, vermelles. El to depèn de la mida de les partícules de l’aire.

Font: GPS

René Descartes (filòsof i matemàtic francès, 1596 – 1650).

“Diuen que el mono és tan intel·ligent que no parla perquè no el facin treballar.”

William Shakespeare (escriptor britànic, 1564 – 1616).

“Compte amb la foguera que encens contra el teu enemic; no sigui que et socarrimis a tu mateix.”

Charles chaplin es va presentar a una competició de dobles i no va guanyar. En dóna fe l’autentificador virtual de rumors snopes, després de recórrer a la biografia firmada per Joyce Milton i un article del Herald Chicago. Segons sembla, Chaplin es va presentar al concurs en un teatre de San Francisco i ni tan sols va passar a la final.

Els dofins dormen fent bacaines a mitges. “Mentre dormen, els dofins mulars només aturen l’activitat d’una meitat del cervell, a la vegada que tanquen l’ull del costat oposat”, explica Bruce Hecker, cap de recursos de l’Aquari de Carolina del Sud, en un article publicat per la revista Scientific American. Així que l’altra meitat del cervell segueix desperta, encara que a un nivell baix de vigilància. Suficient per detectar predadors, obstacles i saber quan han de pujar a la superfície a agafar una altra glopada d’aire.

Unes dues hores després, continua Hecker, el dofí es migdesperta i envia al llit l’altre costat del cervell. Encara així,  els dofins poden dormir com troncs. Literalment. Així anomenen els zoòlegs l’hàbit nocturn d’alguns individus aïllats, que “semblen un tronc flotant a la superfície de l’aigua”. El més habitual és que estiguin quiets a l’aigua o dormin mentre neden a poc a poc al costat d’un altre animal.

Font: GPS

Oscar Wilde (dramaturg i novel·lista irlandès, 1854 – 1900).

“Aconsegueixo resistir-ho tot, tret de la temptació.”