Hi ha llunes blaves. Fins i tot sense ser blava. No és qüestió de matisos, sinó de cicles. S’anomena lluna blava la segona lluna plena en un mateix mes, una coincidència que es produeix aproximadament cada dos anys i mig.
La denominació va néixer d’un error. L’Almanac del Granger (a Maine) va oferir els anys 40 una definició una mica enrevessada de les llunes blaves. Ni els astrònoms arribaven a entendre-la. Va ser Hugh Pruett, en un article publicat el 1946 a la revista Sky&Telescope, que va apuntar que es podia tractar de la segona lluna plena en un mes. La interpretació era incorrecta, però més fàcil d’entendre, així que va guanyar el vox populi.
Les altres llunes blaves, les de color blau -que també n’hi ha- s’acoloreixen a base de cendra volcànica i fum d’incendis. De fet, es poden veure llunes blaves, verdes, vermelles. El to depèn de la mida de les partícules de l’aire.
Font: GPS
